UN CASTELL DE LLENGÜES

A nivell fonètic, els sons oclusius B-D-G quan es troben a final de mot, s'ensordeixen: P-T-K. Això fa que a nivell escrit sovint dubtem de les terminacions oclusives d'algunes paraules perquè a l'hora d'escriure els mots sonen igual tant si són sords (P-T-K) com sonors (B-D-G). La fonètica va per un costat i l'ortografia va per l'altre. Mai s'han de confondre una amb l'altra. Ací teniu un resum de la  teoria  i ací uns quants exercicis per poder practicar.

Aquí tenéis unos cuantos ejercicios para afianzar y ampliar vuestro vocabulario ordenados por temas, espero que os gusten y os sirvan,

Hace una eternidad tuve una discusión con un amigo periodista a cuenta de la tilde en la palabra ‘que’ cuando aparece en una oración encerrada entre signos de exclamación. Decía aquel compañero que si teníamos una frase como ‘Que viva España’ y, tal cual estaba, decidíamos añadirle signos de exclamación para darle más fuerza, había que ponerle una tilde al vocablo ‘que’ porque este pasaba a tener carácter exclamativo. Craso error: aquí estos signos –que algunos llaman erróneamente ‘de admiración’– no influyen para nada en la función que está cumpliendo esa breve palabrita. LEER

Cuentan que el maestro cubano Osvaldo Farrés, autor, entre otras canciones, de  Toda una vida  y  Quizás, quizás, quizás , compuso la célebre   Tres palabras  después de que una cantante le pidiera una creación para su repertorio, a lo que él le contestó que eso de escribir una balada no era coser y cantar. La artista le dijo entonces que con solo tres palabras él podía hacer algo maravilloso. Y así nació este inmortal bolero, en el que las famosas tres palabras son «Cómo me gustas». En fin, no he hecho sino empezar y ya estoy divagando. Hoy vamos a hablar de tres palabras muy maltratadas y que los hispanohablantes usamos a veces al tuntún, tal vez porque son un poco raras, aunque a mí me gustan. Se trata de ‘cuyo’, ‘ambos’ y ‘sendos’. Casi nada. (Puedes acabar de leerlo   AQUÍ )

"Todo el mundo debe tener acceso a textos de calidad que le permitan aprender la ortografía de su lengua. Cualquiera debe disponer de textos para enseñarla. A todos se nos debe reconocer el derecho de adaptar estos textos a nuestras necesidades. Por eso he decidido publicar este Manual de acentuación, que te puedes descargar a continuación . Lo que encontrarás es una guía detallada que te permitirá dominar el uso de la tilde mediante unas explicaciones claras que van acompañadas de ejercicios para afianzar la teoría." Alberto Bustos

Des que tenia ús de raó, Joan O.B. s’havia plantejat si no n’hauria de fer alguna de sonada per treure’s l’etiqueta de bona persona que li penjava tothom. Tanmateix, reiteradament, es responia que no, que no li venien de gust les barrabassades i només d’imaginar-se-les li feien al·lèrgia. Se sentia amb una inclinació natural cap a les coses ben fetes i preferia dormir amb la consciència tranquil·la. Per què complicar-se la vida amb unes aventures que mai no saps on et duran? LLEGIR

... alguna cosa estranya i li sembla que, de forma lenta però inexorable, és ell qui comença a ajustar-se al mòbil. Li ha costat una mica adonar-se’n, però després d’uns dies amb la idea rondant-li pel cap, ara ja n’està segur. Li fa la impressió que la relació que l’unia al telèfon amb aquella mena de fils invisibles s’ha invertit, com si la connexió que hi ha havia entre tots dos hagués patit algun curtcircuit fantàstic i ara l’obligués a funcionar a l’inrevés. És l’única explicació que hi troba, i és que no ho pot evitar: ara és ell qui s’adapta a l’Smartphone. Per exemple, si el mòbil comença a quedar-se sense bateria, automàticament ell se sent cansat, fatigat, fins que endolla el carregador. Si el posa en silenci en alguna reunió, al final de la trobada s’aixeca de la taula sense haver dit res; LLEGIR

Mira el correu: repassa amb desinterès un parell de missatges sense importància, fa una lectura transversal a l'índex d'un butlletí al qual està subscrit i es connecta al Facebook, com cada dia, per fer una ullada i veure què diu la gent. Pensa que és una pèrdua de temps, que el que hi troba sovint no li interessa o és força banal, però ha agafat l'hàbit de xafardejar a les xarxes socials i és difícil que trobi alguna altra distracció per combatre l'avorriment i el silenci que rellisca per les parets del seu apartament. Creu que hauria de dedicar l'energia a coses més productives, i es promet a si mateix que no hi perdrà més el temps, però s'hi ha acostumat i, indolent de mena, no canvia les rutines. No sol penjar fotos, ni vídeos, ni explica gaires coses, tampoc no està avesat a comentar, perquè sempre hi ha aquell neguit que tot es pot mal interpretar; encara que sap que això és una excusa, i si no té per costum dir res, sovint és perquè no té res a dir. LLEGI

TE CUENTO QUE... -Veamos –dijo el profesor-. ¿Alguno de ustedes sabe qué es lo contrario de IN? -OUT – respondió prestamente un alumno. -No es obligatorio pensar en inglés. En Español, lo contrario de IN (como prefijo privativo, claro) suele ser la misma palabra, pero sin esa sílaba. -Sí, ya sé: insensato y sensato, indócil y dócil, ¿no? -Parcialmente correcto. No olvide, muchacho, que lo contrario del invierno no es el vierno sino el verano. -No se burle, profesor. -Vamo a ver. ¿Sería capaz de formar una frase, más o menos coherente, con palabras que, si son despojadas del prefijo IN, no confirman la ortodoxia gramatical? -Probaré, profesor: “Aquel dividuo memorizó sus cógnitas, se sintió fulgente pero dómito, hizo ventario de las famias con que tanto lo habían cordiado, y aunque se resignó a mantenerse cólume, así y todo en las noches padecía de somnio, ya que le preocupaban la flación y su cremento.” -Sulso pero pecable –admitió sin euforia el profesor. Mario Benede

La Universitat Politècnica de València ens proposa una sèrie d'exercicis per a poder millorar el nostre domini de l'accentuació. Els teniu ACÍ en format pdf i, com no, ACÍ teniu les solucions. Si vos agrada més fer-los en línia podeu visitar aquestes pàgines sobre:                     Diftongs  i   més diftongs . Paraules agudes , planes esdrúixoles . i accents en general Dièresi i més dièresi

Algunas veces dudamos si una palabra se escribe con C o CC. AQUÍ tenéis unos cuantos ejercicios que os pueden ayudar a distinguirlas.

Si tenéis dudas sobre cuándo hay que poner una tilde diacrítica aquí tenéis unos cuantos ejercicios que os pueden ayudar. http://roble.pntic.mec.es/msanto1/ortografia/diaejer.htm

Si tenéis dudas sobre cuándo hay que poner una tilde diacrítica aquí tenéis unos cuantos ejercicios que os pueden ayudar. http://roble.pntic.mec.es/msanto1/ortografia/diaejer.htm