LLIÇONS INÚTILS
L’home vell encara és sensible al despertar de les noies. Sap captar, gairebé a l’instant, quan deixen de jugar per alimentar-se de les mirades dels homes. Caminen orgulloses, malucs cenyits, pit enfora, mirada distreta, pendents de l’efecte que provoquen. Si ell s’hi pot recrear, amb un punt d’impudícia, és perquè elles ni el veuen. CONTINUA